Vés al contingut principal

Cervesa

La cervesa és una beguda fermentada de baixa graduació que conté de forma natural components de gran interès nutricional, que deriven tant de les matèries primeres utilitzades en la seva elaboració, malta i llúpol, com dels llevats que realitzen la fermentació. És una de les begudes fermentades més consumides i té un paper important dins la Dieta Mediterrània.

La cervesa és rica en nutrients que procedeixen de les matèries primeres, com compostos inorgànics o minerals (sulfats, clorurs, zinc, ferro, coure i estany); hidrats de carboni en forma de mono-, di- i trisacàrids, dextrines i β-glucans; compostos nitrogenats que inclouen aminoàcids, pèptids, proteïnes i àcids nucleics i, en petita quantitat, vitamines del grup B. A més a més, és font de compostos bioactius como els polifenols. Un 20-30% dels compostos fenòlics de la cervesa procedeixen del llúpol i el 70-80% restant procedeixen de la malta. Les classes estructurals dels polifenols en aquesta beguda inclouen fenols simples, derivats del àcid benzoic i cinàmic, cumarines, catequines i proantocianidines di- i trioligomèriques, prenilflavanoids, humulones i lupulones (alfa- i iso-alfa-àcids derivats del llúpol).

Estudis actuals han demostrat que el consum de cervesa no modifica ni el pes ni la composició corporal. A més, s’ha descrit que l’alcohol consumit en baixes dosis podria tenir un paper cardioprotector, per tot això, la cervesa consumida moderadament podria disminuir el risc de malaltia cardiovascular.

Degut al gran interès que presenta l’estudi de la cervesa, el grup de Polifenols Naturals, ha començat una nova línea d’investigació. Actualment, s’està desenvolupant una metodologia basada en espectrometria de masses per identificar i quantificar tant els polifenoles presents en la cervesa com els metabòlits generats després de la seva ingesta en mostres d’orina amb l’objectiu de trobar un biomarcador de consum de cervesa. Aquest, posteriorment, ens permetrà determinar tant el paper protector, com la toxicitat que podria tenir la cervesa en estudis clínics en col·laboració amb l’Hospital Clínic de Barcelona.

PUBLICACIONS DEL GRUP: 

Quifer-Rada P, Vallverdú-Queralt A, Martínez-Huélamo M, Chiva-Blanch G, Jáuregui O, Estruch R, Lamuela-Raventós R. A comprehensive characterisation of beer polyphenols by high resolution mass spectrometry (LC-ESI-LTQ-Orbitrap-MS). Food Chem. 2015 Feb 15;169:336-43. doi: 10.1016/j.foodchem.2014.07.154

Chiva-Blanch G, Magraner E, Condines X, Valderas-Martínez P, Roth I, Arranz S, Casas R, Navarro M, Hervas A, Sisó A, Martínez-Huélamo M, Vallverdú-Queralt A, Quifer-Rada P, Lamuela-Raventos RM, Estruch R. Effects of alcohol and polyphenols from beer on atherosclerotic biomarkers in high cardiovascular risk men: A randomized feeding trial. Nutr Metab Cardiovasc Dis. 2014 Aug 2. pii: S0939-4753(14)00251-8. doi: 10.1016/j.numecd.2014.07.008.

Paola Quifer-Rada; Miriam Martínez-Huélamo; Gemma Chiva-Blanch; Olga Jáuregui; Ramon Estruch; Rosa Mª Lamuela-Raventós. Urinary Isoxanthohumol Is a Specific and Accurate Biomarker of Beer Consumption. J Nutr. 2014 Apr;144(4):484-8. doi: 10.3945/jn.113.185199. 

Chiva-Blanch G, Condines X, Magraner E, Roth I, Valderas-Martínez P, Arranz S, Casas R, Martínez-Huélamo M, Vallverdú-Queralt A, Quifer-Rada P, Lamuela-Raventos RM, Estruch R. The non-alcoholic fraction of beer increases stromal cell derived factor 1 and the number of circulating endothelial progenitor cells in high cardiovascular risk subjects: A randomized clinical trial. Atherosclerosis. 2014 Apr;233(2):518-24. doi: 10.1016/j.atherosclerosis.2013.12.048. 

Paola Quifer-Rada; Miriam Martinez-Huelamo; Olga Jauregui; Gemma Chiva-Blanch; Ramon Estruch; Rosa M. Lamuela-Raventos. Analytical Condition Setting a Crucial Step in the Quantification of Unstable Polyphenols in Acidic Conditions: Analyzing Prenylflavanoids in Biological Samples by Liquid Chromatography  Electrospray Ionization Triple Quadruple Mass Spectrometry. Anal Chem. 2013 Jun 4;85(11):5547-54. doi:10.1021/ac4007733.